TORNAR
INDEX

A l'hivern, el bosc resta despullat  
i mut, però la vida hi continua,  
amagada. La neu i les fulles mortes  
recobreixen les llavors. Els ocells  
sedentaris ja no tenen niu ni es  
refugien del fred enmig de les  
branques. En moren molts. Hi ha  
mamifers, com el porc senglar,  
que es desplacen buscant aliment.  
EL BOSC A LES ESTACIONS

A la primavera, germinen les llavors, la saba puja als arbres, els brots s'obren, les fulles surten; les flors cobreixen el terra... El cant del cucut i l'oriol, que defensen el seu territori, desperta el bosc. Els ocells migradors retornen i s'alimenten d'insectes, que es multipliquen.

En arribar l'estiu, maduren els fruits, i el bosc esdevé ombrós i fresc. Els animals joves, nascuts a la primavera, s'enforteixen abans que arribi l'hivern. Les abelles i els borinots xuclen nèctar i fecunden les flors, per tal que donin fruits i llavors.

Quan cau la tardor, els arbres es tenyeixen de colors marrons, grocs, vermells. La humitat afavoreix la formació de fongs. Els animals que hivernen s'engreixen abans d'adormir-se, com el liró: les cries nascudes a la primavera s'han alimentat de baies a la tardor, i ara s'atipen de castanyes, mores, brots, formigues, maduixes, nous, glans i avellanes.
 
LA VIDA EN UN ROURE

Un arbre és un bon exemple de la gran interdependència entre la vida animal i la vegetal.

Aquest roure sembla molt tranquil, però és un eixam de vida: de dia hi remorejen els crits dels ocells com el gaig, la mallerenga o la garsa, el brunziment dels insectes, com l'escarabat del roure, les corredisses del conill i el gruny d'algún mamífer com el desconfiat teixó, molt difícil de veure, que surt tímidament del seu cau, veritable laberint soterrani.
De nit esdevé misteriós i ple de silenci; el liró i l'esquirol dormen en el seu niu fet de branquillons entrellaçats i entapissat de molsa, però molts animals, invisibles de dia, surten dels seus amagatalls; tots els ocells dormen, tret dels rapinyaires nocturns, com l'òliba, que vola sense fer soroll gràcies a la sedositat de les seves plomes; l'eriçó esbufega i regira sorollosament les fulles mortes buscant cargols i cucs de terra.

Les fulles, l'escorça, les glans i les arrels son menjades i atacades per diversos animals, i molts d'aquests animals són a la vegada presa d'uns altres. Quan moren són destruits pels bacteris i retornats a la terra. Formen un ecosistema on cadascun d'ells té un paper. Res no es perd.